Les resistències antimicrobianes (RAM) són una de les principals amenaces per a la salut pública mundial, amb un impacte devastador en la mortalitat, la morbiditat i els costos sanitaris. Per abordar aquesta crisi, Menarini ha organitzat una trobada amb un enfocament integral i col·laboratiu en l’emblemàtic Llatzeret de Maó, un espai amb una rica història en la gestió d’epidèmies, que actualment és la seu de l’Escola de Salut Pública de Menorca.
La jornada, estructurada en dues taules rodones, ha reunit especialistes en microbiologia i parasitologia, medicina interna i malalties infeccioses, farmàcia i comunicació, juntament amb pacients i representants del laboratori, amb l’objectiu de treballar plegats en solucions innovadores i transversals que permetin combatre les RAM de manera efectiva i sostenible.
Ignacio González, director general de Menarini, ha destacat a Menorca el compromís de l’empresa en la lluita contra les RAM: “anem més enllà dels antibiòtics, apostem per la innovació en àrees mèdiques amb necessitats no cobertes, com és la lluita contra les resistències antimicrobianes. Des del 2021 hem llançat tres nous antibiòtics, continuem investigant per aconseguir noves teràpies i cerquem solucions innovadores conjuntament amb tots els agents implicats. La recent trobada al Llatzeret de Maó ens ha donat l’oportunitat de definir i debatre el camí per combatre una de les majors amenaces per a la salut mundial avui en dia”.
Innovació i transversalitat contra les RAM: un abordatge clínic integral
Miguel Salavert, moderador de la primera taula, especialista en medicina interna i malalties infeccioses de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, de València, ha exposat dades alarmants: en 20 anys les RAM es duplicaran i, actualment, 1,14 milions de morts són atribuïbles a les resistències. “A Espanya, el 2023, un total de 23.000 persones han perdut la vida com a conseqüència de les RAM”, ha manifestat.
“Les RAM són una pandèmia silenciosa que ja supera en mortalitat el càncer i els accidents de trànsit a Espanya. Segons la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), es produeixen més de 150.000 infeccions a l’any i, aproximadament, unes 20.000 persones moriran als 30 dies següents al diagnòstic”, ha afirmat Estrella Rojo, microbiòloga coordinadora del programa PROA a les Illes Balears. També ha afegit que els esforços actuals no són suficients a causa de la rapidesa amb què les bacteris desenvolupen resistència als nous antibiòtics.
Marcio Borges, intensivista i president de la Fundació Codi Sèpsia, ha destacat que “implantar programes com el Codi Sèpsia als hospitals espanyols ha reduït significativament la mortalitat”. No obstant això, ha subratllat “la necessitat de disposar d’eines de diagnòstic microbiològic disponibles les 24 hores i d’explorar l’ús de la intel·ligència artificial predictiva per anticipar l’evolució de les infeccions”.
Per la seva banda, Leonor Periañez, farmacèutica de l’Hospital Universitari Son Espases, ha fet èmfasi en el paper crucial dels farmacèutics per optimitzar la dosificació i gestió dels antibiòtics. “La dosi, el fàrmac i la durada correctes són essencials per limitar les RAM i millorar els resultats clínics”, ha afirmat.
Innovació i transversalitat contra les RAM: un repte per a la societat
A la segona sessió d’aquesta jornada s’ha aprofundit en l’impacte que les RAM tenen en la societat i com els mitjans de comunicació transmeten la importància d’aquesta problemàtica. Moderada per Joan Carles March, metge i professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública, ha comptat amb la participació de Juan Antonio Da Silva, president de la Federació Espanyola de Fibrosi Quística i vocal de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP), per a qui les xifres són fredes. “Aquest problema no són només xifres, les xifres no són suficients, necessitem històries i emocions perquè la societat entengui la magnitud del problema”, ha asseverat.
El periodista d’El País Ciència/Matèria Daniel Mediavilla ha subratllat el paper crucial dels mitjans de comunicació en aquesta lluita. “No donem prou crèdit a les xifres que hem d’afrontar en el futur, igual que va passar amb la pandèmia. Quan a la Xina estaven fatal, aquí no ens crèiem que passaria el que va passar”, ha lamentat. “Les dades són importants, però no convencen per si soles, la clau és connectar amb les emocions dels pacients i de la societat per generar consciència”, ha afegit.
Segons José Miguel Ramudo, periodista i responsable de premsa de l’Institut de Recerca Sant Pau, “les xifres ajuden, però quan són tan brutals la gent desconnecta perquè no les assimila”. Ramudo considera que cal canviar l’estratègia per involucrar molt més el pacient, a més d’implicar i explicar “ningú al carrer sap que el repte en pocs anys és combatre les RAM”.
La necessitat d’enfortir l’educació sobre l’ús racional dels antibiòtics, millorar la transferència de la innovació al sistema sanitari i promoure la col·laboració entre disciplines han estat algunes de les idees en què ambdues taules han coincidit.
La jornada ha conclòs amb un taller de cocreació amb Manual Thinking, conduït pel seu creador Luki Huber. Els assistents, dividits en grups, han treballat per idear i planificar un mapa de possibilitats que doni resposta a la recerca de solucions innovadores per combatre les RAM. Aquest enfocament col·laboratiu permet expressar punts de vista de manera clara i estructurada i facilita la generació d’idees i solucions conjuntes. La inclusió i la diversitat de perspectives també es tenen en compte, fet que permet un enfocament visual i dinàmic, amb diferents nivells d’experiència en el procés. Gràcies a aquest plantejament, l’experiència de cada col·lectiu participant és fonamental per obtenir resultats més efectius i adaptats.
