Nascut el 10 de juny de 1941 a Badalona, Joan Soler va alternar el seu interès per la pedagogia, la cultura popular i la història local de Catalunya, la qual cosa li va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura, en l’apartat de cultura popular, el 2006.
Com a divulgador de la cultura i les tradicions populars catalanes destaquen els seus treballs ‘Festes tradicionals de Catalunya’ (1978, premi Crítica Serra d’Or), ‘Barres i onades: relats d’història a Badalona’ (1982, premi Baldiri Reixac), Nadal català (1995), ‘Enciclopèdia de la fantasia popular catalana’ (1998), ‘Sant Jordi. La diada. La tradició. L’actualitat’ (2000), ‘Cultura popular tradicional’ (2001), ‘D’on vénen els nens i com es fan segons la cultura popular tradicional’ (2004, premi Joan Amades), ‘Dotze catalanes llegendàries’ (2010). També va serdirector de l’enciclopèdia de la cultura popular Tradicionari entre els anys 2005 i 2008.
Una vida dedicada a les lletres
Durant uns anys, Joan Soler i Amigó fou conegut com a lletrista de cançons que després popularitzarien autors de la tradició folklòrica com Jaume Arnella i Xesco Boix en els anys de la Nova Cançó. D’altra banda, va traduir al català (amb Joan Argenté) diverses cançons de Jacques Brel que es van publicar al llibre ‘Companys de viatge’. Entre elles, ‘L’amor que vindrà’, interpretada i enregistrada per Joan Manuel Serrat a l’àlbum ‘D’un temps, d’un país’.
Soler també va ser autor de llibres de poesia, com ‘Miralls de l’Alba’, amb el qual va guanyar el premi Recull el 1984, i per a púbic infantil i juvenil va escriure ‘Bandoler, bandoler, bandoler’. Finalment va debutar en la narrativa per adults amb la novel·la ‘Rebels a Tramuntana’, publicada l’any 2002 i que va guanyar el premi Leandre Colomer.
