Aquest any s’ha celebrat el centenari del xuixo de crema de Girona. A la capital del Gironès ha aprofitat aquesta efemèride per reivindicar aquest dolç. A Badalona, però, el xuixo porta per nom tornemi. Tot i que pot semblar el mateix dolç, hi ha diferències entre el xuixo i el tornemi badaloní. El xuixo, també anomenat xuixo de Girona, es fa amb una pasta semblant al croissant. La massa es lamina i es talla en forma de triangle isòsceles, s’hi posa la crema, es tanquen cap a dins les dues puntes superiors i es cargola en la forma definitiva. Tot seguit es posa a fermentar i quan té el volum correcte es fregeix amb oli. Un cop fred s’arrebossa amb sucre i queda llest. Així doncs, la diferència amb el tornemi rau en la pasta base i en el farcit, ja que el xuixo es fregeix amb la crema a dins i el tornemi s’omple amb crema un cop cuit.
La pastisseria origen del nom badaloní
La pastisseria badalonina coneguda popularment com “Can Tornem-hi” estava ubicada al carrer del Canonge Baranera, carrer d’en Cueta, número 84, entre els carrers de Sant Domènec i Sant Pau. Segons algunes fonts, la pastisseria la van fundar un matrimoni que provenia de les comarques gironines cap al 1890. No sabem ben bé si ells foren els que van popularitzar el tornemi o altres continuadors més endavant. La casa, sempre coneguda pel seu nom popular, era regentada als anys quaranta i cinquanta del segle passat per una família anomenada Dalmau, i el seu nom comercial en aquells anys fou Pastelería Dalmau. A la dècada dels seixanta va passar a mans dels seus darrers responsables com a pastisseria, la família Batuecas. Llavors s’anomenà Pastisseria Batuecas. El senyor Vicenç Batuecas, molt bon pastisser, sempre va tenir cura de fer els tormemis excel·lents, tal com exigia el prestigi de la casa. El 1999, ara fa 20 anys, el senyor Batuecas es va jubilar i, en no tenir continuïtat familiar, va traspassar el local per a un altre negoci. Segons la creença popular, es diu que en aquesta pastisseria on es van inventar els tornemis. Els feien tan exquisits que tothom volia repetir. Eren tan irresistiblement bons que no n’hi havia prou amb un. Així que els badalonins deien: ” Tornem-hi, a comprar-ne un altre!”, i d’aquí vindria el nom de Tornemi.
