Tot allò que el temps té de fugaç i volàtil a la vida dels mortals es converteix en una eternitat densa en termes polítics. Sense gairebé adonar-nos-en, ha passat un any des de la presa de possessió del nou govern. A la Plaça de la Vila, una barreja berlanguiana de partidaris i detractors mobilitzats del nou consistori donaven la benvinguda a una manera insòlita fins ara de gestionar l’esdevenir municipal. Arribava a Badalona la política sense polítics, en sentit més gris del concepte. Persones implicades de fa anys i a tots nivells en la ciutat assumien ara la màxima responsabilitat de governar-la. Podem tenir el convenciment que aquests tres-cents seixanta-cinc dies hauran corregut a càmera lenta per a un inèdit equip de govern. Cada dia de mandat haurà suposat un doble repte per als nous ocupants de l’Ajuntament. El primer, de portes endins, per coordinar una coalició heterogènia que corria el perill de perdre’s en la seva pròpia revolució. El segon desafiament ha estat el d’agafar el timó d’una ciutat que virava en direcció contrària als propòsits del nou govern i s’allunyava del concepte que tenien projectat per a Badalona.
I com ha de passar, poc a poc la ciutat s’ha convertit en el reflexe de qui la governa. La polítíca municipal ha de ser la política de proximitat. Al llarg del primer any de mandat hem pogut comprovar que es pot dirigir Badalona amb modèstia i subtilesa, evitant una grandiloqüència d’aparador que no es correspon a la idiosincràsia de la ciutat. Ha estat un any de govern amb encerts i errors, com és natural, però amb decisions que marquen caràcter des dels petits detalls. N’és un bon exemple la reobertura de les fonts públiques. Per bé que es tracta d’una qüestió conflictiva, l’equip de govern expressa la seva voluntat de fer evident que la manera de resoldre problemes no és bloquejar-los sinó gestionant-los amb els riscos que comportin. L’elecció del pregoner de les Festes de Maig (l’ONG ProActiva Open Arms) també exemplifica un canvi en la imatge que es pretén transmetre de la ciutat. I la convocatòria d’un Procés Participatiu perquè els ciutadans decideixin a què es destina el 50% del pressupost municipal evidencia la intenció de voler governar no només per als badalonins, sinó amb ells. Queden tres anys per comprovar si aquesta voluntat es consolida com una forma real de govern. Tres anys que passaran de pressa, encara que potser no tant a l’Ajuntament.
