Amb aquest disc puc dir orgullós que ja fa deu anys que em moc dins del món de la música
-Com et va influir el teu viatge a l’Índia en aquest tercer treball?
En un principi el disc havia de ser com qualsevol altre, cançons d’oda a l’amor, cants a la vida i a l’optimisme… Però se’ns va plantar al davant una oportunitat d’or, la de viatjar durant un mes i mig entre l’índia i el Nepal i aventurar-nos en una societat completament diferent a la nostra. Sí es cert que el meu pas per l’índia va suposar un gran què a la meva carrera musical, però res comparat amb els canvis que va acabar comportant a la meva vida personal. Va ser aquí on vaig decidir evolucionar cap a un format de disc més literari. Tocava parlar de mi.
–Podríem dir que aquest tercer disc demostra una maduresa musical?
Completament, amb aquest disc puc dir orgullós que ja fa deu anys que em moc dins del món de la música i no hi ha res que em faci mes feliç que les tantíssimes oportunitats i moments que em brinda. Televisió, estudis de renom, concerts a l’estranger, festivals importants com ara Jardins de Pedralbes… no te preu. Però també és la maduresa vital la que fa que amb aquest darrer treball hagi pogut transmetre quelcom tant personal. Et seré franc, vaig marxar a l’Índia Amb feina, parella i molts plans de vida, i en tornar tot allò s’havia esfumat. Però des d’aquell moment les coses es veuen diferents, les oportunitats no van defallir mai i tot sembla anar-me millor que no pas quan vaig marxar. Sóc feliç!
–El treball, a part del disc físic, també va acompanyat d’un llibre de contes. Com va sorgir aquesta idea?
A l’Índia passes hores i hores de pausa, esperant trens, avions, descansant de les marees de gent dins d’un oasis en forma d’Starbucks… I en aquests moments és quan trobes a faltar el fet de compartir certes emocions. I aquí és on hi entren en joc el paper i boli i la guitarra. Al tornar vaig veure’m immers en un munt de notes i cançons en forma de diari que semblava exigir esbombar-los. Era jo mateix damunt del paper, sense embuts i amb un moment de canvi que en aquell moment semblava dur-me qui sap on. Evidentment també hi ha històries entranyables, còmiques i d’aventura eh?
-Recomanaries a tothom viatjar a l’Índia?
Doncs no ho sé, suposo que depèn del caràcter aventurer de cadascú. L’Índia és un lloc molt especial, ple de meravelles i amb probablement la gent més entranyable que he conegut mai. Però no ens enganyem, parlem d’un país molt poc desenvolupat i amb una societat molt poc ambiciosa… Però, i parlo a títol personal, és una experiència a la que no renunciaria per res del món.
