La periodista badalonina Laura Fa, llicenciada en Història i Periodisme, serà la pregonera de les Festes de Maig 2023. Aquest divendres 5 de maig, a les 19h, pujarà al balcó de la Casa de la Vila per pronunciar l’obertura de les festes. Actualment, és un dels rostres més coneguts per les seves aparicions als mitjans de comunicació, i especialment a programes televisius de gran audiència com Sálvame, com a especialista de l’anomenada “premsa del cor”, la seva gran passió professional. Des del TOT, hem parlat una estona amb ella perquè ens expliqui les seves sensacions hores abans que comencin les Festes de Maig.
- Què vas sentir quan et van proposar ser la pregonera de les Festes de Maig 2023?
Primer molta sorpresa perquè no m’ho esperava gens i és molt emocionant. Em fa moltíssima il·lusió. Vaig dubtar al principi si preparar-me’l tot o improvisar una mica. He parlat amb gent que ho havia fet abans i m’han recomanat portar-lo escrit. Diuen que impressiona molt estar davant de tota la teva la ciutat i els nervis poden trair.
- Té a punt el pregó que escoltarem aquest divendres a la plaça de la Vila?
I tant! Crec que el que ha de fer un pregoner és explicar la seva vinculació amb la ciutat, així que jo explico què és per mi Badalona i com forma part de la meva vida. Amb el pregó vull donar un gran inici de festes a tots els badalonins.
- Vas començar al món del periodisme fent els esports a Ràdio Ciutat de Badalona. Com ha estat aquest canviar els esports per la “premsa del cor”?
Des de sempre m’ha encantat la premsa del cor, però a Barcelona no hi havia gaire espai per aquest tipus de periodisme. A la facultat tampoc s’estudiava i a l’hora de triar la branca, vaig considerar que el que més s’hi assemblava eren els esports. Jo he jugat sempre a bàsquet i, sobretot aquest esport, m’interessava i era coneixedora. Al meu cap, per això, sempre continuava tenint al cap el cor. Inclús a la mateixa ràdio vaig començar fent una petita secció de cor. En el fons, els esports i el cor no són tan diferents. Són molt passionals.
- En el món dels programes de cor, com el Sálvame o Cazamariposas, des de fora es pot veure actituds excèntriques. Tu que les has viscut des de dintre, com són?
He de dir que al principi et sorprèn una mica tot aquest món, però no més que una persona que viu a Barcelona i es trasllada a treballar a Madrid. Tenen una altra dinàmica, una altra cultura, altra manera de fer que no és la dels catalans. Si algú fa teatre en un teatre de barri, no serà igual que un que arriba a Broadway. Doncs en aquest cas és el mateix. En el cas de la premsa del cor, és fer el salt amb els grans.
- Has estat constantment vivint entre Madrid i Barcelona, però t’has volgut quedar a viure a Badalona. Què té Badalona?
Vaig arribar a Badalona fa gairebé 30 anys perquè vaig començar a treballar a Ràdio Ciutat. De seguida vaig tenir clar que volia viure aquí perquè té les coses bones de les grans ciutats i també les coses bones d’un poble. El que m’ha enamorat de Badalona és el seu ambient proper, fugir de la impersonalitat de Barcelona i tenir el mar a prop. Pots passejar pel carrer i coneixes a la gent. Sembla mentida perquè és una ciutat molt gran, però tenim la sensació que ens coneixem tots. Jo he viscut a Sant Crist, he treballat a la Morera, a l’Ajuntament i a la Ràdio, i ara visc al Gorg. Sempre he tingut aquesta mateixa sensació, per això m’atrau la ciutat.
- En entrevistes recents has parlat de la voluntat de ser alcaldessa.
Ara mateix no. Va sortir com un “chascarrillo” al dir coses que al llarg de la teva vida voldries fer. Vull fer moltes coses durant la meva vida i, una d’elles, perquè no, podria ser alcaldessa de Badalona. No seria a curt termini. Crec que el problema és que de vegades a la política la gent no està ben preparada i jo soc conscient que encara no ho estic. No està en els meus projectes més immediats.
- Has estat força crítica amb el candidat del PP, Xavier Garcia Albiol, i ell fa unes setmanes apuntava contra tu amb unes declaracions teves on indicava que li faltaves al respecte. El saludaràs el dia del Pregó?
Clar que sí. Més enllà de la meva opinió política, l’educació no té res a veure. El saludaré igual que a la resta de candidats. No veig més volta al tema.
