Com ha anat la recopilació de la història del barri de Canyadó?
La recopilació de la història sorgeix arrel de trobar molta documentació original repartida per la seu de l’Associació Veïnal de Canyadó. Des de la Junta es va considerar interessant posar ordre a tot aquell desgavell. A tot això se li va sumar que el 2018 (vam iniciar la tasca el 2017) Canyadó celebrava el seu 50è aniversari. Durant aquest any amb el Pedro Jesús (coautor del llibre), la Junta, altres veïns i el mateix Museu de Badalona, hem estat recopilant la informació necessària per primer fer una exposició (anomenada “Canyadó, la Porta de Llevant) i després l’edició d’un llibre. Cal dir que d’aquest material s’han digitalitzat més de 9.700 documents. A més, ara mateix estem treballant per que tot aquest material estigui en mans del Museu de Badalona.
Que heu volgut destacar en aquest llibre que recull els 50 anys d’història del barri?
Hem intentat parlar de tot: de la Masia, de les indústries, de l’escola, del veïnat, etc. Però sobretot hem volgut recollir la història “més recent” que no havia estat escrita enlloc, especialment les reivindicacions veïnals: Ca l’Arnús, la Baixadeta, la Festa Medieval, la qual ha esdevingut festa de ciutat; la rotonda, la nova escola, l’institut, el vandalisme de Can Ribó, entre d’altres.
L’edifici més singular, i que dona nom al barri, és la Masia Canyadó…té alguna història curiosa aquesta masia?
Efectivament, és un dels més singulars però no només del barri, sinó de tota la ciutat. D’històries en té moltes. Alguns historiadors, com Carles Díaz, han intentat anar més enllà del que havia recollit, en el seu moment, Josep Maria Cuyàs als anys 70. Díaz ha trobat algunes dades que en aquest llibre es publiquen en primícia. De fet, ell mateix, en la última conferencia del 50è, va explicar la anècdota que una antiga regidora dels primers ajuntaments democràtics li va explicar la idea de desmuntar la masia i recol·locar-la en un altre indret de la ciutat. “‘A Can Canyadó hi ha una Torre Morus’, deien les àvies”, explicava Joan Rosàs en una conferència el passat mes d’abril. D’aquí també la relació de la Festa Medieval de Badalona amb els pirates. De fet, la torre de la masia s’usava per comunicar-se amb altres torres de guaita del Maresme quan venien els pirates.
El 1968 el barri va canviar radicalment amb els habitatges Sant Jordi. Com era Canyadó fa més de 50 anys?
Era com em deien els meus avis, tot referint-se a Badalona: “Tot eren camps”. A principis de la dècada del 1960 existia la Masia, l’escola, les indústries i alguns pocs habitatges. La resta era tot camps de cultiu que poc a poc es van anar abandonant. De fet, el llibre mostra imatges aèries del 1962 on es veu quan no existia encara cap dels actuals edificis d’habitatges. Els canvis socials i laborals va fer que molts camps s’abandonessin i acabessin en mans de constructores. Per sort, la Baixadeta i la Masia, gràcies al moviment veïnal, es van poder conservar i adoptar la funció d’àgora del barri.
El barri ha vist com han anat tancant grans empreses com Jumberca o la Piher, i això també ha fet canviar la fisonomia del barri, no?
Efectivament, el pas d’aquestes empreses, i d’altres que encara hi són, han sigut un bon motor no només pel barri sinó per a tota la ciutat. De Jumberca no en queda ni rastre (en lloc seu s’hi està edificant per acollir nous habitatges i equipaments públics: Casal de la Gent Gran, Centre Dia i una nova pista esportiva per a l’institut La Riera i el veïnat). Pel que fa la PIHER es troba totalment abandonada si bé queda pendent de ser rehabilitat per convertir-se en un equipament pels joves. Cal dir que aquest edifici està catalogat, desde 1998, com a bé cultural d’interès local (BCIN).
Alguna anècdota que podem trobar al llibre sobre la història de Canyadó i que era poc coneguda fins ara?
Un dels capítols que més pot interessar al públic badaloní és que es fa un resum al llarg litigi per aconseguir que Ca l’Arnús fos un parc públic. En Pedro Jesús té molta documentació relacionada amb les lluites veïnals per aconesguir-ho. Els principals promotors van les associacions de veïns de Canyadó, Iris-Sol-Cagemes, Centre, Manresà, dalt la Vila i la mateixa FAVB. En aquest sentit estem treballant en un nou projecte relacionat amb Ca l’Arnús, tot i que no en podem dir massa cosa. A més, en aquest llibre parlem de qui era la Comtessa de Ca l’Arnús. Molts veïns del barri encara la recorden quan se’ls hi permetia entrar.
