La sala d’actes del Museu de Badalona serà l’escenari aquest dimecres 3 de maig, a les 19.30 hores, de la presentació del Programa d’Identificació Genètica de Desapareguts durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya coordinada i impulsada pel Departament d’Afers Exteriors en col·laboració amb els Departaments de Salut i Justícia.
El projecte té com a objectiu la creació d’una base de dades dels perfils genètics dels familiars de desapareguts i una altra amb els perfils genètics extrets de les restes humanes de persones desaparegudes durant el conflicte bèl·lic i els anys de dictadura posteriors. Un cop recollida aquesta informació, es procedirà a encreuar la informació d’ambdues bases per intentar establir-hi relacions de parentiu i, en conseqüència, determinar identificacions personals.
L’acte de presentació del projecte comptarà amb la presència de l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya, Carme Garcia, qui s’encarregarà d’explicar el funcionament del projecte i altres polítiques de memòria històrica de la Generalitat. També hi participarà l’historiador badaloní Joan Villarroya, especialitzat en història militar, la guerra civil espanyola i el franquisme. Villarroya aportarà els seus coneixements per posar en perspectiva el projecte i contextualitzar-lo.
Com accedir al Programa d’Identificació Genètica
Les primeres proves d’identificació genètica es van fer el mes de novembre i fins ara s’han fet la prova més de 600 familiars de persones desaparegudes de la Guerra Civil i la dictadura. Per a poder-hi participar cal inscriure’s al Cens de persones desaparegudes en el qual ja hi ha més de 5.400 persones inscrites.
Aquests són els passos a seguir per accedir al programa:
1- Inscriure’s en el Cens de familiars de persones desaparegudes (exteriors.gencat.cat/identificaciogenetica). Amb la informació del Cens es fa una cerca exhaustiva d’informació amb l’objectiu de determinar les circumstàncies i el lloc d’inhumació de la persona desapareguda.
2- El Departament d’Afers Exteriors enviarà als familiars o persones sol·licitants una primera circular amb informació sobre la creació del Programa.
3- Els familiars o persones sol·licitants rebran de manera esglaonada i individualitzada, seguint criteris d’edat i d’antiguitat en el Cens, una segona comunicació en què se’ls oferirà la possibilitat de dur a terme les proves genètiques. La carta contindrà el contacte del servei de programació dependent del laboratori genètic de l’Hospital de la Vall d’Hebron del Departament de Salut. L’extracció de la mostra genètica serà gratuïta i consistirà en un frotis bucal, que és un procediment indolor i ràpid.
4- El Departament d’Afers Exteriors farà l’anàlisi de les restes òssies exhumades; l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) realitzarà l’informe antropològic i forense de les restes.
5- Les dues bases de dades (la del perfil genètic de les restes humanes i la del perfil genètic dels familiars de la persona desapareguda) s’encreuaran llavors per trobar-ne possibles connexions.
6- La comunicació dels resultats positius la farà la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, que també farà la funció d’acompanyament en el procés posterior.
