Després de les darreres polèmiques propostes de “La Badalona Valenta”, com la discoteca pública o la moneda “Bétulo”, que han aixecat força polseguera a les xarxes socials, aquest dijous la formació ha proposat la creació d’un carnet de ciutat, una espècie de “DNI municipal”. En una nota de premsa, la cap de llista de la formació, Dolors Sabater, ha proposat aquest carnet, per segons diu, complir dos objectius del seu programa: garantir els drets bàsics de tothom que viu a la ciutat, independentment de la seva situació administrativa (si té “papers” o no) i agilitzar els tràmits que fa la ciutadania amb l’ajuntament. La proposta és impulsar un “carnet de ciutat”, una mesura que ja fa anys que funciona a d’altres municipis, segons ha dit la formació.
Les funcions d’aquest carnet serien molt àmplies. Tot i que està pensada per tota la població major de 14 anys, el seu principal destinatari són els immigrants sense papers. Es tractaria d’una targeta vinculada als serveis municipals i que permetria demostrar als migrants que porten temps visquent a Badalona. D’aquesta manera, es poden identificar davant la Policia Local o qualsevol funcionari i així, seria molt més difícil que acabin en un CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) i podria facilitar la seva regularització mitjançant l’arrelament laboral. Per a persones no migrades de la ciutat, l’iniciativa també contempla beneficis, com que contingués la signatura digital per a fer gestions senzilles a l’ajuntament com el padró o demanar un ajut directament de casa, fins i tot contenir tot l’històrial de dades administratives, per tal d’agilitzar tràmits i no haver de demanar sempre la mateixa informació a la persona interessada. També contemplen que el carnet pugui contenir dades fiscals, el que faria possible poder pagar taxes municipals (com d’equipaments o serveis com la zona blava) en base a renda o amb beneficis de fiscalitat justa. Sabater ha defensat l’iniciativa com “una mesura que garanteixin el compliment dels drets humans bàsics”, i una via per “facilitar l’accés dels serveis públics a tots els ciutadans, independentment de la seva situació econòmica, social o cultural”, segons ha explicat la formació.
