El Departament de Salut, a través de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), ha consensuat aquest dilluns el protocol d’actuació davant de casos sospitosos del nou coronavirus (2019-nCoV) després de la reunió del Comitè d’Anàlisi i Seguiment de Malalties Transmissibles Emergents d’Alt Risc. És un comitè operatiu que es va constituir el 2014 amb motiu del virus de l’Ebola i que es va reunint periòdicament davant la possibilitat de malalties emergents com aquestes.
Actualment es considera que l’impacte per a la salut pública en cas de detectar-se un cas importat del nou coronavirus és baix per a Catalunya i per a la resta de l’Estat. “A Catalunya, la població d’origen asiàtic té un pes important i el turisme d’origen asiàtic, també, però no pressuposen cap risc transcendental. Una persona asiàtica a Catalunya té moltes més probabilitats d’adquirir la grip que no pas de ser portador del coronavirus”, ha deixat clar el secretari de Salut Pública en la roda de premsa per informar sobre el coronavirus i el protocol.
El circuit del virus
Davant un eventual cas de coronavirus, el circuit que se seguirà comença perquè el centre sanitari notifiqui una sospita a la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya. Tenint en compte un conjunt de criteris epidemiològics i clínics, Salut Pública declararà o no l’alerta.
Els dos criteris epidemiològics són haver estat a Wuhan menys de dues setmanes enrere -període d’incubació- o en contacte amb algú amb la malaltia; els dos criteris clínics, tenir una infecció respiratòria greu o bé tenir tos, dolor a la gola o febre encara que sigui de manera més lleu. Si una persona compleix un dels dos criteris epidemiològics i un dels dos clínics, s’activarà el protocol per estudiar el cas, que passarà de sospitós a trobar-se en fase d’investigació. Els responsables de Salut Pública han precisat que aquests criteris, en aquests moments, poden variar molt ràpid. Les proves realitzades al laboratori de suport de vigilància epidemiològica descartaran o confirmaran el cas. Si és positiu, se seguiran les mesures de prevenció i control, entre les quals l’aïllament del pacient -similars a les que es requereixen en el xarampió o la tuberculosi; molt diferents i menys estrictes que les de l’Ebola- i el seguiment dels seus contactes. En tots els casos, els serveis sanitaris proporcionarien al pacient totes les indicacions necessàries.
Els símptomes més comuns d’aquest coronavirus són tos, mal de coll, febre i sensació de falta d’aire. En casos més greus, la infecció pot causar pneumònia, dificultat important per respirar, insuficiència renal i, fins i tot, la mort. Els casos més greus, generalment, són en persones grans o que pateixen alguna comorbiditat com la malaltia cardíaca, malaltia pulmonar o problemes d’immunitat. El coronavirus es transmet per via respiratòria a través de petites gotes respiratòries i pel contacte estret amb les secrecions infectades. “Si arriba un paquet procedent de la Xina no representa un risc. Hem tingut consultes en aquest aspecte”, ha aclarit Guix. El període d’incubació de la malaltia és d’entre dos dies i un màxim de catorze. Per això, si en els catorze dies posteriors a la tornada d’un viatge a la ciutat de Wuhan es presenten símptomes respiratoris s’ha de comunicar als serveis sanitaris l’antecedent de l’estada en aquesta ciutat o bé trucar al telèfon 061 Salut Respon, que ja incorpora un servei de traducció a disposició dels professionals de la salut que ho necessitin per comunicar-se amb la població de parla xinesa.
Actualment no existeix un tractament específic pel nou coronavirus però sí molts tractaments per controlar-ne els símptomes. L’assistència sanitària pot millorar-ne el pronòstic.
Les mesures genèriques de protecció individual davant de malalties respiratòries inclouen rentar-se les mans freqüentment, especialment després de contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn; evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria, com tos o esternuts; mantenir una distància d’un metre aproximadament amb les persones amb símptomes d’infecció respiratòria aguda; tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús en tossir o esternudar i rentar-se les mans.
