Milers de persones a Espanya pateixen la “Condició Post-COVID-19” o covid persistent, una malaltia invalidant que suposa un gran problema per qui la pateix, així com un gran repte pel sistema de salut. Ara, el seguiment de 548 persones que han patit la COVID-19 ha permès identificar factors mèdics i socioeconòmics que s’associen al risc de desenvolupar i recuperar-se de la covid persistent, i ha observat que la recuperació és minoritària durant els primers dos anys de malaltia. Les dades obtingudes remarquen la importància de preparar els sistemes de salut per a que tinguin la capacitat de donar resposta a totes les persones que pateixen covid persistent.
Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per la Unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias, la Fundació Lluita contra les Infeccions i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Estudis com aquest, que es publica avui a la revista The Lancet Regional Health – Europe, esdevenen clau per a avançar en el coneixement d’una síndrome encara poc coneguda com la covid persistent.
S’estima que entre un 5 i un 10% de les persones que passen la COVID-19 continuen amb una àmplia varietat de símptomes mesos després de la infecció. “És essencial definir i entendre aquesta síndrome i les seves implicacions per identificar estratègies de prevenció, diagnòstic i tractament que ajudin a les persones afectades. Amb aquest objectiu, i de manera pionera, vam decidir fer un seguiment exhaustiu i prolongat de les i els pacients”, explica Lourdes Mateu, coordinadora de la Unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias. Mateu remarca que: “el gran nombre i varietat d’òrgans i sistemes afectats per la covid persistent, evidenciat per múltiples estudis internacionals, requereix que treballem de forma multidisciplinar i coordinada entre els hospitals i l’atenció primària. Aquesta és una malaltia encara poc compresa, però és real i causa un gran impacte en el conjunt de pacients i la societat. Cal combinar una atenció clínica empàtica i de màxima qualitat humana, amb una recerca rigorosa que ens permeti trobar millors eines diagnòstiques i tractaments efectius. És imprescindible treballar en xarxa, escoltant i fent participar activament a les persones afectades.”
Les dones i les persones amb comorbiditats, les més afectades per la covid persistent
Gràcies a l’anàlisi estadística d’aquests dos grups de persones, s’ha pogut identificar, per un costat, que els homes amb estudis superiors tenen menys probabilitats de desenvolupar covid persistent. Per altra banda, s’ha detectat que les dones, les persones amb antecedents de malalties autoimmunitàries, o bé les que presenten fatiga, taquicàrdia, ofec o alteracions neurocognitives i neurosensitives durant la COVID-19 aguda tenen més risc de desenvoluparla i una menor probabilitat de guarir-se’n amb el temps.
Una recuperació inusual
L’estudi també subratlla que, de totes les persones de l’estudi amb covid persistent, només un 7,6% s’han recuperat durant els 2 primers anys de patir la síndrome. De les 26 persones que s’han recuperat, la majoria (24) pertanyien al grup menys simptomàtic. Els factors que s’han pogut associar a una major probabilitat de recuperar-se són el sexe masculí, les persones que havien requerit admissió a la UCI degut a la COVID-19 o que tenien comorbiditats cardiovasculars, la falta de gana i les alteracions del gust i l’olfacte. El dolor muscular, la disminució de l’atenció, la dispnea o la taquicàrdia són símptomes que s’associen a una menor probabilitat de recuperació.
