Per una circumstància desgraciada diumenge vaig haver de buscar un reparador de telèfons mòbils que estigués de guàrdia. Com que els locals de prop de casa que sé que s’hi dediquen eren tancats, i com que a la porta no hi tenien, -com fan les farmà- cies-, la llista dels que estan de guàrdia, em vaig deixar guiar per l’instint. Per l’instint i pel consell d’un conegut que sabia de què parlava, tot s’ha de dir. Total que vaig enfilar el carrer Indústria, el llarg, llarguíssim carrer Indústria que comença a la riera d’en Jornet i acaba a la Xina. No hi havia passejat mai un diumenge al matí per allà baix. Un espectacle s’obria als meus ulls. Un desordre caòtic regnava sobre l’activitat frenètica de compradors i venedors. Una meravella (que pot ser que no conegui, ni de vista, certes ordenances municipals, això sí). Dins d’una nau, desenes de botigues plenes d’andròmines, de souvenirs, d’electrodomèstics, d’ulleres de sol i de tot el que vulgueu, precedien la que jo anava buscant: la del reparador de mòbils. Hi vaig entrar. Darrere el taulell un noi d’uns vint anys. Li vaig mostrar el que jo creia que era un cas impossible: el mòbil havia patit un accident greu. Gravíssim, de fet. Les restes de la pantalla se’m desfeien als dits. Íntimament m’anava resignant a escoltar, per primer cop a la meva vida, com es canten les absoltes en xinès mandarí. El tècnic, però, va analitzar la jugada uns dos segons i mig i va dictar sentència en català: – Fàcil. Efectivament, no va tardar ni 10 minuts a ressuscitar la màquina. No vaig fer-li una reverència, però quasi, (tal és la meva dependència del ditxós mòbil). Sortint anava mirant el paisatge humà d’aquell trosset de la nostra ciutat i vaig veure badalonins i badalonines que potser encara no saben que en són, però que sumen, -i tant si sumen! -, que s’integren de mica en mica, lentament, com només es poden fer aquestes coses, que ens ajuden a anar configurant la ciutat del futur… Per cert, aquest cap de setmana al port no hi haurà llaguts, només: arriben els Dragon Boats xinesos. Jo de vosaltres, no me’ls perdria!
