En Josep Climent és infermer i fa poques setmanes ha obert la seva pròpia consulta, al carrer de la Mercè 56 baixos de Badalona, on assessora tota la mena d’afectats per la malaltia del càncer. En Josep, juntament amb el seu equip, ajuda als malalts a saber quines mesures poden implementar per potenciar la seva salut. Aquesta setmana, coincidint amb el Dia Mundial Contra el Càncer, celebrat aquest dijous 4 de febrer, hem volgut parlar des del TOT amb en Josep Climent.
“Som un col·lectiu, el dels infermers, molt apreciats professionalment arreu d’Europa, però en línies generals poc emprenedors…”
Explica’ns com t’ha marcat el càncer a la teva vida?
Prova d’imaginar-t’ho: vaig conèixer qui seria la meva sogra al passadís d’urgències de Can Ruti; llavors ja portava anys lluitant contra un càncer de còlon que havia metastatitzat al fetge. Al poc de temps el meu pare va ser diagnosticat d’un càncer de pròstata. I el 2012, la meva dona, embarassada de sis mesos de la meva filla Arlet va ser diagnosticada d’un càncer de pit. Uns pocs mesos abans li havien trobat un càncer de pulmó al meu sogre. Vaig arribar en una ocasió en què tots tres (els meus sogres i la meva dona) estaven cadascú en una habitació diferent de Can Ruti. Els meus sogres van morir quan l’Arlet tenia pocs mesos…
Tu continues fent d’infermer?
I tant! Ser infermer és tenir vocació per la cura de les persones, i això no ho deixo de ser mai. Tinc una feina a temps parcial com a RHS (responsable higienicosanitari) del Centre de Dia de Montcada i Reixac; em vaig especialitzar en el seu moment en geriatria. I és d’aquesta mateixa visió infermera que he obert la meva consulta d’oncologia integrativa a Badalona. L’objectiu en tots dos casos és tenir cura de la gent que ho necessita.
Perquè vas decidir obrir la teva pròpia consulta?
Possiblement perquè és la mena de servei al qual hagués acudit en el seu moment en cas que hi hagués hagut cap. Quan vaig començar a recopilar tota la informació coherent i contrastada al voltant de la malaltia i dels seus tractaments, certament em vaig sentir bastant sol. Els serveis d’oncologia es limitaven molt a una manera de fer excessivament rígida… i la meva dona llavors havia patit una recidiva de la malaltia, exactament una metàstasi al fetge. Les mesures que llavors van començar a prendre la meva dona i el meu pare van ajudar de manera molt important que avui dia tots dos tinguin la malaltia sota control; una conseqüència normal de tot plegat era provar d’oferir tot el que havíem après a tothom que volgués provar un enfocament complementari…
Quins tipus de serveis ofereixes?
Els serveis principals se centren sobretot en l’assessorament sobre nutrició anticàncer, suplementació i fitoteràpia i en la programació d’exercici físic. Una quarta pota serien diverses teràpies tradicionalment conegudes com cos-ment per provar d’alleujar tant com sigui possible algunes conseqüències del diagnòstic, de la malaltia en sí o d’alguns tractaments agressius que es fan servir. Parlo, en qualsevol cas, tant de conseqüències físiques com de caire més emocional.
Com tens estructurada la consulta?
Faig una primera consulta gratuïta i sense compromís en què dono informació al voltant del serveis que ofereixo. Els pacients amb càncer em fan cinc cèntims del seu recorregut fins arribar a la consulta, les seves expectatives o del que han començat a aplicar més enllà de les recomanacions del seu oncòleg,… Avui dia tenim tota aquesta informació a internet. L’avantatge amb què vaig comptar com a professional sanitari va ser poder destriar opcions absurdes -i en conseqüència indecentment cares- de qui només es vol aprofitar de la desesperació dels malalts i de les seves famílies d’altres enfocaments que, sense sortir de paràmetres científics, donaven altres models explicatius i altres estratègies terapèutiques complementàries. I no sols això, sinó que a més vaig poder implementar bona part d’aquestes mesures amb èxit en els meus éssers estimats…
A partir d’aquí, si hi ha hagut una entesa entre pacient i terapeuta, fem una primera avaluació, esbossem l’estratègia i ens posem a treballar…
Podeu atendre a persones de totes les edats perquè malauradament el càncer no té fronteres, no?
Com a infermer que he treballat i treballo encara amb gent gran et diria que, si més no fa uns anys, el més habitual era veure el diagnòstic de la malaltia en gent d’edat avançada. I que d’uns anys cap aquí aquesta franja d’edat ha baixat; no ho he vist sols en el cas de la meva família. Ho atribueixo a una sèrie de factors de risc que abans o no hi eren o es donaven de manera anecdòtica, però que actualment són molt més presents. Sabem que la incidència del càncer està relacionada amb factors com l’obesitat, la diabetis, el sedentarisme, uns hàbits alimentaris nefasts, l’estrès crònic, etcètera.
De fet, és un servei pioner a Badalona?
A Badalona, que nosaltres sapiguem avui dia, no hi ha cap professional o professionals que s’adrecen de manera específica a l’atenció del pacient amb càncer des de l’òptica de l’oncologia integrativa. I a tot Catalunya -i possiblement a tot l’estat- tampoc no coneixem el cas d’una iniciativa similar portada a terme per un infermer o infermera. Som un col·lectiu, el dels infermers, molt apreciats professionalment arreu d’Europa, però en línies generals poc emprenedors…
També teniu una pàgina web on trobar més informació, no?
Sí, podeu fer un cop d’ull a www.oncologiaintegrativa.cat. També farem una xerrada properament a Casa Güell sobre nutrició i càncer per a aquelles persones que n’estiguin interessades…
El càncer continua sent una paraula tabú o amb els anys s’ha anat explicant més?
Reconec que s’han fet grans esforços des del món de la comunicació per provar de treure-li ferro a la paraula, però malauradament la gent encara ho relaciona amb una sentència diferida de mort i carregada de patiment. El marc mental possiblement és tan fort perquè la gent percep, no sense part de raó, que els avenços les darreres dècades han estat més minsos del que caldria haver esperat…
Badalona és una ciutat on tenim grans professionals i també centres de referència del càncer. Com ho valores?
En línies generals d’una manera molt positiva. De fet, i això sempre vull recalcar-ho, molts membres de la meva família n’han estat usuaris o ho són encara; mai no li diria a ningú que abandonés els serveis d’oncologia ni els tractaments que aquests els hagen recomanat de seguir. Una altra cosa diferent és que recomanem alhora als pacients que siguin crítics, que avaluen altres models explicatius i altres teràpies complementàries o fins i tot que les reclamin! Per ser justs, també cal dir que aquests professionals o centres de referència de què parles no són una realitat inamovible; de la mateixa manera que van incorporar el reiki en el seu moment és possible que acaben per adoptar altres mesures…
